Contacta'ns

AgendaPriorat

Tota l’activitat cultural que es cou a la comarca

Il·lustrats del poble

Il·lustrats del poble

Hi ha pobles que, al llarg de la història, han vist néixer més lletraferits que d’altres o potser tan sols és que, per les raons que sigui, se n’ha conservat més la seva memòria, i, en conseqüència, la seva obra és més coneguda perquè ha estat més publicada.

Aquest és el cas de Porrera, que indiscutiblement, en el cas del Priorat, és una de les poblacions de la comarca que ens ha acabat per proporcionar obres literàries d’un enorme interès, que tenen a veure amb la crònica històrica i la vida quotidiana de temps passats.

Del primer dels nostres lletraferits porrerans no en sabem ni tan sols el nom. Coneixem, això sí, que era pagès i que va escriure un tractat d’agricultura que és molt més que això. Perquè és també un bon retrat del pensament, les il·lusions, les pors i la cultura popular d’un agricultor de Porrera del segle XVIII.

El llibre es va publicar el 1998, després de dormir uns dos-cents anys a la Biblioteca Episcopal de Barcelona. El seu títol és Tractat d’agricultura: manuscrit anònim de Porrera del segle XVIII, i la transcripció, cura i edició va anar a càrrec d’Isabel Juncosa Ginestà.

En el seu text, el pagès historiat de fa dos segles dóna consells com aquest: “lo pagès ja pot advertir a les seves filles que no es refiïn de cap home, que no diuen cap veritat quan diuen que les estimen”.

El pagès anònim també tenia molt clar que a l’hora de contractar un masover, calia assegurar-se, sobre totes les coses, que fos un bon cristià.  Perquè els que no ho són acostumen a ser renegats i a dir males paraules i a aquests –segons el llibre– “els va la desgràcia al detrás i sempre tenen animals coixos i malalties a la família”… I encara més: “no cau cap pedra del cel que no toqui la seva finca, i això és tan en detriment seu com de l’amo”.

Com és lògic, el nostre escrivent sabia ben bé el que es deia quan parlava de vinya. Ja en el segle XVIII lloava les virtuts de la pedra llicorella, descrivia les varietats de raïm (les que s’adapten més o menys al terreny), i no es va oblidar de fer recomanacions vitivinícoles que, a dia d’avui, encara són perfectament vàlides. Deia així: “quan us poseu a vermar, advertireu als talladors de raïms que si troben raïms que no són prou madurs o altres mig podrits, és a dir, tot lo raïm dolent, no s’haurà de barreijar mai amb los bons”.

Una altra joia de la literatura històrica al Priorat és la Crònica de Porrera que Josep Simó i Serres va escriure el 1865 (en aquest cas, en castellà). Editada per primer cop l’any 2008 per l’Ajuntament de Porrera i l’Arxiu  Comarcal del Priorat, la importància d’aquesta crònica radica, al marge del seu valor literari, en què és “una de les primeres obres històriques locals del Camp de Tarragona i el Priorat, i la primera d’aquesta comarca”, segons escriu en el pròleg Jaume Teixidó, director de l’Arxiu Comarcal del Priorat.

La Crònica de Porrera, però, no només és una història o una crònica de Porrera, sinó que l’autor l’emmarca dins la història del Principat de Catalunya. “En molts moments del treball, l’autor sempre es dirigeix a un públic lector, fet que demostra que el seu desig era que el seu treball passés per la impremta i que els seus convilatans la coneguessin”, afegeix Teixidó. Però la voluntat de l’autor no va acomplir-se mai en vida, i el llibre va tardar més de 150 anys a editar-se.