TAST DE VINS i SOPAR. Gran tast de vins del Piemont
Descobrirem la terra del Barolo i les seves varietats amb Vittorio Manganelli i Carlo Catani. Després del tast se servirà un sopar.
El Piemont, a Itàlia, limita amb la regió italiana de la Vall d'Aosta, i els cantons suïssos de Valais i Ticino al nord, amb la Ligúria i l'Emília-Romanya al sud, amb la Llombardia a l'est, i amb les regions franceses de Provença-Alps-Costa Blava i Roine-Alps a l'oest. Està rodejat de muntanyes per tres dels seus costats, els Alps occidentals, des del pas de Tenda fins al Simplon. Els seus pics més alts són el Mont Rosa (4.638 m), el Cerví (4.482 m), el Gran Paradiso (4.061 m) i el Monviso (3.841 m), on neix el riu Po. El territori del Piemont és eminentment muntanyós (43,3%), junt amb extenses zones de pujols (30,3%) i planures (26,4%). Els Alps van descendent cap al sud, arribant a la gran plana padana, constituïda pel sistema hidrogràfic del Po i dels seus nombrosos afluents.
Els millors vins del nord-oest d'Itàlia s'elaboren en el Piemont: el Barolo que es fa amb el raïm autòcton nebbiolo; el Barbaresco, de Langhe prop d'Alba; el Moscato d'Asti, un bon aperitiu que s'elabora amb la varietat moscatell, així com l'escumós Asti Spumante, de les vinyes entorn d'Asti, i el Barbera d’Alba, que es fa amb el raïm autòcton barbera. Altres varietats de raïm són la nebbiolo, dolcetto, freisa, grignolino i brachetto.
El Barolo és un vi amb Denominazione di Origine Controllata e Garantita (DOCG), produït a la província de Cuneo al sud-oest d'Alba. S'obté de la fermentació de raïm nebbiolo en les seves varietats Lampia, Michet o Rosé, i està considerat com un dels grans vins d'aquest país. El seu nom prové de la família Falletti, marquesos de Barolo, que van iniciar la producció en les seves finques.
Aquest raïm madura a finals de setembre. La seva graduació alcohòlica és del voltant de 14-16 graus (amb un mínim de 12,5%) i el temps mínim d'envelliment de 3 anys (dels quals dos ha de ser en bótes de roure o castanyer). S'elabora a les localitats de Barolo, Castiglione Falletto, Serralunga d'Alba i part de les de Cherasco, Diano d'Alba, Grinzane Cavour, La Morra (Itàlia), Monforte d'Alba, Novello, Roddi, Verduno, totes a la província de Cuneo. Només les vinyes de turons amb pendents i orientacions apropiades són considerades aptes per a la seva producció, i els terrenys han de ser primordialment argilosos-calcaris.
En el passat els Barolos acostumaven a ser molt rics en tanins. Es podien necessitar més de 10 anys per tal que el vi se suavitzés i fos agradable de beure. La fermentació del vi s'obté de les pells del raïm durant almenys tres setmanes, extraient grans quantitats de tanins i després es crien en grans bótes de fusta durant anys. Amb la fi d'apuntar als gustos internacionals actuals, que prefereixen sabors i aromes més afruitades, amb menys temps d'esperes i més fàcils de beure, diversos productors van començar a reduir els temps de fermentació a un màxim de deu dies i a criar el vi en bótes noves de roure francès. Els tradicionalistes han argumentat que els vins produïts d'aquesta manera no són reconeguts com a Barolo i tenen més gust a roure nou que a vi. La controvèrsia entre els tradicionalistes i els segons ha estat anomenada la "guerra del Barolo".
Aquest i altres temes seran explicats per Vittorio Manganelli, escriptor i crític d'enologia. Dirigent dels serveis culturals de Torí, del 2002 al 2007, ha estat designat a Pollenzo per tenir cura de la primera Universitat de Ciència Gastronòmica, d'on Carlo Catani n'és el director. Col·laborador històric de la guia Vini d’Italia de Gambero Rosso-Slow Food, ha efectuat nombroses degustacions a diferents nivells. Ha estat responsable, per Slow Food Editore, del volum Atlante de la vinya de Langa i The art of Italian wine, col·laborant en moltíssims projectes editorials. Ha treballat també en la realització del manual: Il vino: istruzioni per l’uso, edició de Partesa i CinqueSensi el 2013.